Vocabulari de riuada

Recollim aquí un llistat de paraules i expressions que ens han cridat l’atenció. S’indica el número de l’entrevista d’on l’hem extret i un exemple per comprendre l’ús i el significat.
_____________________________________

Arbitrar-se. Pensar i cercar la manera d’obtenir una cosa.
E 2012-101. S’arbitraven com podien.

Bassada. Quantitat d’aigua que es recull en una bassa.
E 2012-86. Se va fer bassada dins el poble, i van decidir rebentar el canal per a que l’aigua s’escampés.

Blatina. Bona collita de blat.*
E 2012-108. Mon pare va sembrar blat damunt d’aquell fang que va deixar la riada, i va fer una blatina desinforme!

Borrimet. Plugeta molt fina
E 2012-93. No plovia, només feia un borrimet, un borrimet.

Bramit. Bram. Soroll intens i eixordador de la tempesta, del vent o de la mar avalotada.
E 2012-96. Quan van rebentar lo canal vam sentir el bramit de l’aigua que venia.

Catorze cents duros.
E 2012-93. Mon iaio deia que este tros de terra li havia costat catorze cents duros.

Cruixit. Soroll d’una cosa que cruix.
E 2012-98. Van sentir el cruixit de la casa que se solsia.

Desinforme. Tremendament gran.
E 2012-108. Mon pare va sembrar blat damunt d’aquell fang i va traure una collita desinforme!

Dida, dida de llet. Dona que alleta un infant del qual no és mare biològica.
E 2012-105. Me portaven en barquet a casa dels didos cada vegada que havia de mamar.

Dido. Marit de la dida.
E 2012-105. Lo dido i la dida m’estivaven molt, me van criar ells.

Esglaiar-se. Prendre esglai, espantar-se.
E 2012-88. Jo no em vaig esglaiar, los grans de casa nostra no estaven preocupats; era com una cosa normal. 

Fanguina. Molta quantitat de fang per terra.*
E 2012-91. Després de la riada, hi havia una fanguina per tot arreu!

Gorg. Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el curs.
E 2012-100; etc. Quan van trepar el canal, l’aigua va sortir amb tanta força que se va fer un gorg que va estar fins l’altre dia.

Lluent. Tancat ple d’aigua on no es veu ni un bri de res, totalment net com un espill. Que brilla.
E 2012-100. Estava tot inundat, des d’illa de Mar aquí era tot un lluent.

Panxa vella. Terreny blan, inestable, que es mou i fins i tot s’enfonsa.
E 2012-87. Dins a casa no mos va entrar aigua, però feia panxa vella.

Peixera. Mur de contenció bastit a la vorera d’un riu per desviar-ne el corrent o evitar les inundacions.
E 2012-85; E 2012-93. Aquí van fer una peixera per a aguantar la força de l’aigua.

Puntada de riu. Pujada del nivell habitual del riu, sense sortir de la llera.*
E 2012-89. Abans hi havia moltes puntades de riu, la gent sempre el vigilava.

Ramor. Remor
E 2012-86. Se sentia la ramor del riu que baixava.

Remor. Soroll.
E 2012-86. Se sentia la remor del riu que baixava.

Riada. Riuada
E 2008-9, E 2008-17, etc. Després de la riada van haver moltes dificultats.

Riuada. Revinguda d’un riu.

Riu gros. Es diu quan el riu ha augmentat considerablemnt el seu cabal.*
E 2008-26. Venia el riu molt gros.

Soldó. Arena de les vores del riu.
E 2012-85. En esta vora de riu, se va fer una platja de soldó.

Solsir. Desfer-se i caure una massa de terra, de pedres, un mur, un edifici, etc.
E 2012-98. La cisterna s’esfondrava i la casa se solsia.

Soplujar. Aixoplugar.
E 2012-85; E 2012-100. La gent se va soplujar a les cases més altes, al malecó del canal, al cafè d’Isidro, a l’estació del Carrilet,…

Venturer. Adquirit d’ocasió, fora del curs o mercat normal.
E 2012-89. Los mobles que teníem eren venturers.

_____________________________________
Fonts consultades

ALCOVER,  A. M. i  MOLL, F. de B. Diccionari català-valencià-balear (DCVB)
http://dcvb.iecat.net/

CASANOVA GINER, Baltasar i BERTOMEU FORNÓS, A. Vocabulari de boca. 2003

Optimot, consultes lingüístiques.
www.gencat.cat/optimot

* Definicions d’elaboració propia.